Quan les persones s’incorporen a una entitat per a realitzar activitats de voluntariat, s’estableix una relació entre elles que ha de permetre que, tant les persones voluntàries com les entitats, se sentin còmodes i es garanteixi l’actuació a desenvolupar, sigui quin sigui l’àmbit en què actuen.

D’aquesta relació se’n desprenen uns drets i uns deures aplicables a cadascuna de les parts que queden reflectits en un document de compromís mutu.

Els drets i deures de les persones voluntàries i de les entitats que les acullen estan recollits als articles 8, 9, 10 i 11 de la Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme, que els reconeix com a pilar fonamental de la relació entre les persones voluntàries i les entitats de voluntariat.

Gran part dels drets i deures que s’hi referencien tenen un precedent a la Carta del voluntariat de Catalunya de l’any 1996, aprovada mitjançant una Resolució del Parlament de Catalunya.

Aquests drets i deures són d’aplicació a les entitats de voluntariat que han aprovat programes de voluntariat i a les persones voluntàries que desenvolupen les seves tasques sota l’empara d’un programa de voluntariat.

Les entitats que acullen persones voluntàries que no són sòcies de l’entitat han d’aprovar el corresponent programa de voluntariat per vehicular les accions voluntàries que desenvolupen.